Un
tema recurrent en diversos mitjans de comunicació espanyols és aquell
que diu que Catalunya i el País Basc no han tingut mai un Estat propi,
per la qual cosa la seva història no podria ser considerada una història
nacional, atès que es tractaria d'una part de la història d'Espanya.
Els espanyols, és clar, sí que en tindrien, de passat nacional. Els
bascos i els catalanes, en canvi, no. Això s'explicaria gràcies a les
conclusions a què ha arribat l'àmbit científic espanyol, després de
múltiples investigacions, segons les quals l'origen d'Espanya es
trobaria en el Big Bang. És cert que la Conferència Episcopal Espanyola
manté un punt de discrepància en aquesta qüestió, ja que considera la
creació del món obra de Déu i no pas la conseqüència d'una explosió
cosmològica, raó per la qual, segons ella, Espanya no seria el fruit
d'una expansió de l'univers, sinó d'una voluntat divina. Però es tracta
només d'un matís intranscendent, ja que, més enllà del dubte eclesiàstic
de si el naixement d'Espanya es va produir en el primer o en el sisè
dia de la Creació, és a dir, si va ser amb la creació de la Terra o amb
la creació dels humans, tant la Conferència Episcopal Espanyola com la
ciència coincideixen en què l'antiguitat seria la mateixa.Davant d'això, em temo que el llibre Paradigma nafarra / El paradigma navarro, de Luis M. Martínez Garate, publicat aquests dies, serà rebut com una heretgia en els ambients científics i eclesiàstics espanyols, ja que té la gosadia d'afirmar amb proves documentals no sols que els bascos no són espanyols sinó que van tenir el seu Estat fins que va ser ocupat per Espanya i per França. I a més ho fa de manera diàfana, il·lustrativa i amena a fi d'augmentar l'autoestima basca, de dotar-la d'arguments irrebatibles i, en definitiva, d'enfortir la seva consciència nacional. En només 115 pàgines, que en realitat són la meitat, perquè està en dues llengües, èuscar i espanyol, Martínez Garate esmicola un munt de tòpics sobre la pretesa espanyolitat dels bascos en diversos camps, com ara la historia, la memòria, la identitat, la nació, el territori, la llengua i l'emancipació.
En aquest fragment, l'autor ens parla de l'Estat dels bascos:
- "Navarra es l'eix de la realitat basca, la seva centralitat política. Per això és tan important la memòria dels fets que acompanyaren i sostingueren la conquesta i la dominació, dels intents d'assimilació i de tots els esdeveniments dels segles XIX, XX i XXI. Navarra es l'únic Estat històric del poble basc, amb tots els atributs i transcendència que el terme implica. (...) Sense l'existència d'un Estat navarrès independent i les restes de la seva sobirania després de les conquestes -l'anomenat sistema foral-, és gairebé segur que l'èuscar hauria passat a engruixir la llista de llengües mortes."
- "Si una societat dominada no planteja la seva pròpia memòria històrica, de fets i de llocs, aquell espai serà immediatament ocupat pels de la societat corresponent a l'estructura política dominant. Així ho experimentem els bascos en la quotidianitat més vulgar. A través de l'imaginari amb què s'ha representat pejorativament la nostra societat, el basc apareix rude, tot i que noble; un xic babau, però despert per a algunes tasques; potser algun sigui "versolari", i, fonamentalment provincià. Espanyols i francesos, en canvi, es mostren reis, generals, presidents, científics, literats, músics i pintors. Tot un exemple d'intoxicació "no identitària". (...) En altres paraules: si no som capaços de tenir un punt de vista propi, la nostra centralitat, geogràfica o territorial sí, però sobretot històrica i social, adoptarem indefectiblement la dels qui al llarg del procés històric van conquerir i ocupar el nostre país, li arrabassaren llur sobirania i minoraren i perseguiren llur llengua, cultura i institucions polítiques pròpies."
- "El problema no som nosaltres per a Espanya i França. Ells són el nostre problema real, ells constitueixen el problema que ens impedeix un desenvolupament "normal" a qualsevol nivell: lingüístic, cultural, econòmic, social, etc. (...) Els termes que emprem quotidianament indiquen el nostre pensament de fons. La colonització a què estem sotmesos assoleix nivells insospitats. (...) La trista realitat és que l'actual sistema polític espanyol està creat precisament contra Navarra i contra Catalunya. Respectant la seva 'democràcia', en la seva lletra i en el seu rerefons, mai no aconseguirem, ni els uns ni els altres, la nostra realització nacional plena. Sempre serem elements dispersos i subordinats a la seva voluntat 'general'."
Víctor Alexandre
Twitter: @valex_cat
e-noticies 2011/12/18
No hay comentarios:
Publicar un comentario